És l'hora del feminisme

Instruccions en el cas d'haver firmat una autoinculpació d'avort

2008-06-03T09:15:00.000-07:00

No sé si alguna o algú de vosaltres ha firmat alguna autoinculpació durant aquests mesos anteriors. Si és així us demano que llegiu aquestes instruccions i que no tingueu cap por. Si necessiteu ajuda em podeu preguntar a mi o a Dones de negre.

Para que haya un proceso judicial debe haber una acusación por el fiscal y esta, hasta el momento, no se ha producido.

De todos modos, por si se sucedieran más citaciones, las mujeres y hombres que presentasteis autoinculpaciones, es importante que tengáis en cuenta las siguientes instrucciones:

1º) Preguntad qué delito se os imputa.En ningún caso desdeciros de la autoinculpación. En ningún caso decir que son falsos los hechos.

2º) Ateneos a vuestro derecho a NO DECLARAR.

3º) No inventéis historias ni de dónde ni de cuándo ni porqué. Tan sólo no declarar.

4º) Si la detención se alargase más de la cuenta, exigid un “habeas corpus”, que es un procedimiento sumario ante una detención ilegal, para que os pongan a disposición judicial.

Estos “consejos” son absolutamente fiables y son las recomendaciones que nos han facilitado un equipo jurídico

Desde la Xarxa feminista del País Valencià nos informan que si desde el juzgado os llaman para que os presentéis a declarar no se os ocurra decir que la

autoinculpación es falsa y que lo haceis por solidaridad porque podríais
incurrir en falsedad y en ese caso tener problemas en el juzgado.

Lo que procede es decir que habeis abortado o acompañado a abortar hace
mucho tiempo (10, 15 o 20 años) por lo tanto no os acordais del nombre de
la persona que os lo realizó ni del lugar concreto y que la ciudad donde
os lo hicieron sea la que se os ocurra Londres, París, Barcelona......

De todas formas si os llamaran antes de acudir podéis consultar con un
abogad@ para que os asesore y os acompañe.

Con esta declaración que os indicamos lo lógico es que después de la
declaración no os retengan bajo ningún concepto.

Parlem de dones

2008-05-26T02:07:00.000-07:00

Fa... moltíssim que no m'he pogut parar a escriure una mica. Ara tampoc és una exepció però trobo enteressant fer un "còpia-enganxa" d'un artícle de El País. L'acabo de llegir ara i crec que és interessant perquè parla sobre les dones (positivament i sempre encaminat cap al món laboral) però també en certa manera diu que si em avançat una mica no vol dir que estiguem la mar de bé.

La DONA encara pateix moltes injustícies i les que gaudeixen de certs avantatges han hagut de pagar un preu. L'HOME (perdoneu-me per generalitzar) vulga o no... gaudeix d'una situació preferent només per ser home.

Bé no em vull enrollar ara mateix. L'artícle és de Moisés Naím.

Hablemos de mujeres

25/05/08

Nunca antes les había ido tan bien. En el mundo de hoy hay más mujeres con poder, dinero y trabajo remunerado que nunca antes. Estas tendencias se han acelerado en las últimas dos décadas. El número de mujeres parlamentarias, por ejemplo, es ahora un 50% mayor que hace diez años. También ha aumentado el número de mujeres jefes de Estado, así como las que ocupan los más altos cargos en gobiernos, universidades o empresas. Tan sólo entre 2003 y 2007, el porcentaje de mujeres en los consejos de administración de las grandes empresas privadas europeas ha aumentado en un 30%. En Estados Unidos, no sólo han aumentado las mujeres ejecutivas, sino también el número de empresas que son dirigidas por mujeres. En muchos países, hay más alumnas que alumnos estudiando en las universidades.

Pero el progreso más importante de las mujeres no ha ocurrido entre las élites políticas, empresariales o universitarias. La transformación más profunda la han experimentado los millones de mujeres que han entrado a la fuerza laboral en la década pasada. Según la revista The Economist, el aumento del número de mujeres cuyo trabajo ahora es remunerado ha contribuido más al crecimiento de la economía mundial que el boom de China o la introducción de nuevas tecnologías. Y desde 1970, de cada tres nuevos puestos de trabajo creados en el mundo, dos fueron ocupados por mujeres y uno por un hombre. En casi todos los países la participación de los hombres en la fuerza laboral ha venido cayendo mientras que la de las mujeres crece. Las mujeres siempre han trabajado, y mucho. Pero ahora un número sin precedentes cobra por hacerlo.

Si bien las estadísticas revelan una clara tendencia digna de ser celebrada, también documentan una inaceptable realidad: el progreso es acelerado pero la injusticia y la discriminación contra las mujeres sigue siendo la norma. Las tasas de progreso son altas porque la comparación se hace con una base inicial muy baja. Es bueno saber que el número de mujeres en altos cargos está aumentando muy rápido. Pero no es bueno enterarse de que esto significa que, en 2008, sólo el 16% de los ministros en los gobiernos del mundo son mujeres. Es bueno saber que hoy hay más mujeres que son líderes empresariales. Pero es malo enterarse de que en el Reino Unido, sólo el 50% de las mujeres que ocupan altos cargos en las empresas tiene hijos, mientras que el 96% de sus colegas hombres son padres. Las mujeres más pobres hoy tienen más oportunidades de trabajo remunerado. Pero en muchos países las hijas de las familias pobres son las últimas en comer.

A las mujeres les va hoy mejor que nunca, pero en demasiados aspectos aún les va muy mal. Y mucho peor que a los hombres. La brecha de salarios, oportunidades, influencia, acceso a la educación, la salud y, en los países más pobres, a la comida, que aún existe entre hombres y mujeres es enorme. De hecho, en algunos países ser mujer es muy peligroso. Las mujeres son los seres humanos con los que más se trafica en el mundo y, para muchas de ellas, ser madres o casarse implica correr riesgos mortales. Morir dando a luz es muy raro en los países ricos y muy frecuente en los países pobres. La probabilidad de morir como consecuencia de un parto es 200 veces mayor en África, Asia o América Latina que en Europa o Norteamérica. Y las mujeres que no mueren por dar a luz corren el riesgo de ser infectadas con el virus del sida por sus maridos. Un estudio de Naciones Unidas encontró que, en la India, el 90% de las mujeres con VIH lo contrajeron de sus maridos. Lo mismo pasa en África.

Sin embargo, a pesar de la tragedia que implican estas brechas entre hombres y mujeres y de sus poderosas causas -políticas, económicas, culturales- las cosas están cambiando. Demasiado lentamente, pero están cambiando. Las fuerzas a favor de esa transformación son tan variadas como sorprendentes. Recientemente, dos investigadores, David Richards y Ronald Gelleny, realizaron un amplio análisis estadístico del impacto que en 130 países tuvo la globalización sobre las mujeres durante el periodo 1982-2003. ¿Su conclusión? "En la mayoría de los casos, la globalización económica está asociada con una mejoría en la situación de las mujeres".

Canto de Trabajos

2008-03-09T14:39:00.001-07:00

Ahir un company del SEPC em va passar un cd de música per escoltar-lo. Es suposava que havíem de fer un recital de textos on posaríem música de fons, música diversa a poder ser de temes femenins. Ell tenia per casa "Hijas de Eva", un cd que vos recomane sincerament. És una delícia de música.

Jo m'he quedat amb una cançó per la lletra i la música. Tan tràgica i tan certa... tan treballadora... no he tingut gaire temps per escriure l'entrada que volia fer sobre el 8 de març, Dia internacional de la Dona Treballadora encara que, no hi hauria millor entrada ara mateix que deixar aquesta cançó "Canto de Trabajos" que si no la podeu escoltar, almenys, podeu llegir el que posa.

Dan de mamar a sus hijos,
limpian suelos de rodillas
y cosechan el maíz.
Guardan rebaños, siembran, siembran.
Dan de mamar a sus hijos.

Dan de mamar a sus hijos,
lavan, zurcen ropa y ropa,
manos secas de agarrar.
Limpian pescado y frutas, frutas.
Dan de mamar asus hijos.

Dan de mamar a sus hijos,
cortan, cargan leña,
ordeñan y preparan de comer.
Van al mercado solas, solas.

Dan de mamar a sus hijos,
hacen surcos, sacos, cestas,
traen el agua y van a pie.
Cuidan el huerto, enseñan, sueñan.

Dan de mamar a sus hijos.

Els joves de la Plana Baixa també celebren el 8 de març

2008-03-04T16:15:00.000-08:00

El col·lectiu de joves de la Plana Baixa (AJPB-CAJEI) també realitzen activitats entorn al 8 de març. Com he dit en l'anterior entrada es tracta del dia Internacional de la Dona Treballadora. Més endavant (espere que en un parell de dies) escriure una mica més sobre el per què d'aquesta data tan senyalada i que d'alguna manera es veu més al carrer o a les notícies la figura de la dona... tristament com si fos propaganda. Bé ja escriuré més sobre això.

Bé doncs ací vos deixe el cartell dels actes, com sempre, per a veure-ho millor (no sé per què) haureu de clicar sobre la imatge. Una cosa que no diu és que també es podrà veure al Casal Jaume I de Vila-Real una exposició "8 de març: 8 dones lluitadores a recordar" des del 7 al 31 de març. "En aquesta exposició recordem Maria Mercè Marçal, Angela Davis, Gioconda Belli, Meena, Moufida Tlatli, Virginia Wolf, Simone de Beauvoir i Flora Tristan. Les recordem per la seua lluita vital sense descans des de diversos fronts i en distintes èpoques i contexts. Les recordem perquè són el ciment que ens fa plantar cara als polítics conservadors hipòcrites que també celebren la diada, als rols que ens imposa la societat que condueixen sense excepció a la discriminació laboral, a les diferències de sou, a la infravaloració de les tasques domèstiques, als contractes-fem en raó de la maternitat, a la venda del cos i la sexualitat com a mitjà d’explotació capitalista i a una llarga llista que se’n deriva, tot destacant-ne la violència masclista que en els últims anys, omplint portades i telenotícies, evidencia el problema estructural que sofrim."

Setmana d'actes en motiu del 8 de març

2008-03-03T14:20:00.000-08:00

La Xarxa Feminista de la Plana ha organitzat una sèrie d'actes entorn al 8 de març, dia internacional de la Dona. Aquesta xarxa la formen diverses col·lectius com ara Dones de Negre de Castelló i Dones en lluita amb l'ajuda del Casal Popular de Castelló, el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i les Festes Alternatives als Bous (FAB).

Us anime des d'ací a que vos apropeu a algun acte, si podeu clar, i a que hi participeu.

(No sé què passa amb aquestes imatges que si no cliqueu a sobre no es veuen bé les lletres, doncs això)

1r certamen de contes antipatriarcals

2008-03-03T03:39:00.000-08:00

Ahir una amiga em va passar les bases per a un concurs de contes antipatriarcals. Si algú s'anima té fins als 23 d'abril! Aquí us deixe la informació heu de clicar sobre la imatge i es farà en gran (a mi se'm pixela a l'entrada).

Per a més informació: http://jag.ppcc.cat

Siempre me quedará...

2008-02-20T00:45:00.000-08:00

Avui m'he llevat tard, mal perquè havia de fer feina i anar a molts llocs. Duc una mica mal l'organització del meu temps. Però el que he perdut per un costat ho he guanyat per l'altre. Avui tampoc estic molt revolucionària ni combativa però volia posar la lletra d'una cançó. Segurament vos en recordareu d'ella Siempre me quedará de Bebe. L'he escoltada aquest matí i m'he dit, per què no compartir-la aquí? Gaudiu del que es pugui amb ella ;)

Cómo decir que me parte en mil

las esquinitas de mis huesos,
que han caído los esquemas de mi vida
ahora que todo era perfecto.

Y algo más que eso,
me sorbiste el seso y me decían del peso
de este cuerpecito mío
que se ha convertío en río.
de este cuerpecito mío
que se ha convertío en río.

Me cuesta abrir los ojos
y lo hago poco a poco,
no sea que aún te encuentre cerca.
Me guardo tu recuerdo
como el mejor secreto,
que dulce fue tenerte dentro.

Hay un trozo de luz
en esta oscuridad
para prestarme calma.
El tiempo todo calma,
la tempestad y la calma,
el tiempo todo calma,
la tempestad y la calma.

Siempre me quedará
la voz suave del mar,
volver a respirar la lluvia que caerá
sobre este cuerpo y mojará
la flor que crece en mi,
y volver a reír
y cada día un instante volver a pensar en ti.
En la voz suave del mar,
en volver a respirar la lluvia que caerá
sobre este cuerpo y mojará
la flor que crece en mi,
y volver a reír
y cada día un instante volver a pensar en ti.

Cómo decir que me parte en mil
las esquinitas de mis huesos,
que han caído los esquemas de mi vida
ahora que todo era perfecto.
Y algo más que eso,
me sorbiste el seso y me decían del peso
de este cuerpecito mío
que se ha convertío en río.
de este cuerpecito mío
que se ha convertío en río.

Siempre me quedará
la voz suave del mar,
volver a respirar la lluvia que caerá
sobre este cuerpo y mojará
la flor que crece en mi,
y volver a reír
y cada día un instante volver a pensar en ti.
En la voz suave del mar,
en volver a respirar la lluvia que caerá
sobre este cuerpo y mojará
la flor que crece en mi,
y volver a reír
y cada día un instante volver a pensar en ti.

Les dones i la societat del coneixement

2008-02-17T00:14:00.000-08:00

Fa temps que no escric i em sap mal perquè m'agradaria fer-ho més a sovint. Avui llegint la premsa digital m'he trobat amb un article de l'ex president Felipe González. Parla sobre la importància de les dones en el S. XXI i el paper que desenvoluparan. Com l'he trobat molt interessant aquí vos el passe.

Mujeres y sociedad del conocimiento

Imaginemos que nos creemos lo que decimos a todas horas, en nuestras conversaciones y en nuestros discursos como políticos, como empresarios, como educadores. Nadie discutiría que la nueva era que nos ha tocado vivir se define, sobre todo, como la sociedad del conocimiento. Es el capital humano lo que más importa, por encima del resto de los factores. Por eso el conocimiento se ha convertido en la variable estratégica clave para el éxito en la globalización.

Si lo creyéramos, uno de los paradigmas de la nueva civilización, sería la plena incorporación de la mujer a la generación de riqueza. Sin ella no puede obtenerse el éxito porque estaríamos prescindiendo de, al menos, la mitad de nuestra capacidad total como sociedad. Tampoco el modelo sería sostenible en el tiempo sin que la mujer aportara su función procreadora.

La lucha por la igualdad de derechos que iniciaron las sufragistas y que continúa hoy con medidas de discriminación positiva y con leyes sobre la paridad, tendrá un nuevo enfoque en nuestro debate público sobre el papel de la mujer en el siglo XXI. Esta lucha es el acerbo de un pasado secular que acompañó el desarrollo de la democracia contemporánea y de la sociedad industrial, y que se mantiene hoy por las atávicas resistencias de los neoconservadores que siguen viendo a la mujer con roles subordinados a los hombres.

Hoy la reflexión debería hacerse desde un nuevo enfoque para orientar las políticas públicas, los comportamientos empresariales y la actitud sociocultural del conjunto de la ciudadanía.

El mérito de las mujeres que iniciaron los movimientos por el derecho al voto, seguidos de la plena incorporación al trabajo, el acceso a los estudios, la igualdad de oportunidades profesionales, etcétera, es indiscutible por evidente y anticipatorio del horizonte que hoy contemplamos. Ahora son tan incomprensibles la resistencia a las leyes de paridad como los intentos de retrotraer a las mujeres a papeles que se corresponden con modelos sociales y productivos de otras épocas, para ocultar el atávico deseo de dominio y hegemonía de los hombres.

Parte de la criminalidad salvaje que llamamos violencia de género -creo que de manera impropia- es un rasgo de la supervivencia del machismo como forma de sometimiento de la mujer que le niega su derecho a la autonomía personal significativa. La fuerza bruta se convierte en el "último argumento" de los que han perdido la razón.

He estado y estoy a favor de este esfuerzo por la igualdad de derechos en toda su amplitud. Es evidente que la mayor participación de la mujer en la población activa ocupada es imprescindible para que nuestra sociedad siga avanzando en la convergencia hacia niveles de renta por habitante semejantes a los países más desarrollados. Todo ello está dentro de la lógica histórica que enfrenta a los reaccionarios con los progresistas des

-de el nacimiento de las sociedades democráticas contemporáneas, desde los primeros pasos de la sociedad industrial y del Estado-nación.

Pero en la nueva era en la que ya estamos, impulsada por una revolución tecnológica sin precedentes, con economías más abiertas y globalizadas, estamos obligados a cambiar nuestro enfoque en este recorrido histórico. Si llegamos a hacer que se comprenda la nueva realidad, estaremos en el camino de superar el enfrentamiento sobre el papel de la mujer, con su indiscutible derecho a la igualdad, para generar un consenso tan amplio como irresistible sobre la necesidad de su plena incorporación a la sociedad del conocimiento. Las actitudes machistas y neoconservadoras se convertirían en marginales e irrelevantes si conseguimos este cambio cultural.

Cuando he dicho que, al menos, la mitad del conocimiento disponible y potencial está en la mitad de la sociedad que constituyen las mujeres, quería llamar la atención sobre el hecho comprobado de que los expedientes de estudios en todos los niveles de las mujeres son, en medias estadísticas, bastante superiores que los de los hombres. En cualquier forma de evaluar el conocimiento, el rendimiento de las mujeres cuando disfrutan de igualdad de acceso es mayor que su participación porcentual.

Según los estudios de la Junta de Andalucía, también se puede afirmar lo mismo del rendimiento laboral en el ciclo productivo, incluyendo las interrupciones derivadas del embarazo.

Por tanto, si estamos en la sociedad del conocimiento, para tener éxito necesitamos la plena participación de las mujeres, más allá de las discusiones sobre los derechos a la igualdad de género. Ningún responsable político, hombre o mujer, debería desconocer el riesgo de fracaso que comportará para la sociedad a la que sirve prescindir de esa fuente de conocimiento, creatividad e innovación.

De esta manera, en la era que nos ha tocado vivir, las sociedades que por razones ideológicas, étnico-culturales, religiosas o de otro orden menoscaben, subordinen o marginen el papel de la mujer, no sólo estarán vulnerando sus derechos iguales como seres humanos, sino condenando al fracaso al conjunto social de hombres y mujeres.

El desafío no es sólo de éxito en la coyuntura, sino de sostenibilidad del modelo a largo plazo. Esta sostenibilidad depende en gran medida de la pirámide demográfica. Las sociedades que envejecen mucho pierden capacidad e incrementan las cargas que deben soportar, por lo que resulta imprescindible aumentar la natalidad para que la pirámide sea razonable. De nuevo nos encontramos con el papel determinante de la mujer. Imprescindible para el éxito del modelo e insustituible para su sostenibilidad.

Las implicaciones de este enfoque son inmensas y nos obligan a cambiar nuestras percepciones sobre el desafío de la igualdad tal como lo veíamos tradicionalmente. Las variables que explicaban el dominio del hombre sobre la mujer en las sociedades agrarias e incluso industriales, como las relacionadas con la fuerza, han dejado de tener relevancia alguna en la sociedad del conocimiento. La tecnología hace que incluso las máquinas más pesadas no requieran de la fuerza para su uso, sino de la inteligencia y la habilidad, de la formación y el entrenamiento intelectual.

Si esto es así, las políticas públicas para el éxito y la sostenibilidad de nuestros modelos sociales y económicos de desarrollo deben orientarse a garantizar la plena participación de las mujeres en el proceso de creación de riqueza, y exigen una organización del trabajo, una distribución de las tareas, coherente con el objetivo de la natalidad.

En el siglo XXI veremos que el debate sobre la lucha por los derechos a la igualdad de las mujeres abre paso a la consideración de la participación plena de la mujer como variable estratégica fundamental para la realización de la sociedad del conocimiento.

Felipe González es ex presidente del Gobierno español.

Què malament anem

2008-01-29T01:18:00.000-08:00

Ahir em vaig quedar horroritzada pel que vaig veure per televisió. Últimament estic una mica fora de l'onda dels mitjans audiovisuals, el poc que sé ho veig a través d'Internet i d'algunes pel·lícules que m'han deixat. Bé doncs el que hem va horroritzar és saber la xifra de dones assassinades a mans de les seus marits, parelles o ex-parelles. La xifra? 72 dones!!! Degollades, mortes a cops de puny o de martell, tirades de dalt a baix, ofegades, d'un tret al cap... quanta violència... em va produir fàstic i una sensació d'odi cap als culpables.

L'última víctima ha estat Mª Dolores, assassinada per la seva parella a ganivetades dins del seu cotxe. Per què? Doncs perquè se'n volia anar del seu domicili perquè ja no aguantava més. L'home la va foradar i després se'n va anar cap a la caserna de la guàrdia civil a entregar-se. Però la cosa no acaba aquí, ell encara estava viva quan va arribar però de poc va servir que es resistira. Abans d'arribar l'ambulància es va morir. Què pensar?

Això és un assassinat brutal sense justificació alguna. Un altra cosa que em va fer molta gràcia va ser el comentari d'un convidat al programa. Va dir "gràcies a vosaltres (la televisió) les dones estan més conscienciades i denuncien més els casos de maltractaments". Vaig fer un crit d'impotència! La televisió ajuda a sortir d'aquest malson? La televisió és un dels factors que ajuda més als maltractadors, els anuncis, notícies, series de televisió i pel·lícules on es degrada a la dona els hi donen més motius per pensar que som objectes. I tal com està ara el panorama televisiu sincerament, el canal que jo estava mirant no és un model a seguir per tots.

Sincerament, anem molt malament.

Avort: a favor o en contra?

2008-01-24T01:14:00.000-08:00

Des de fa uns mesos el debat està a l'ordre del dia als diaris, televisions, ràdios i bloc esfera. Avortament, a favor o en contra d'ell. Gratuït o privat. Legal o il·legal.

Un dia em vaig parar a pensar sobre aquest tema, gràcies a un poder superior (Déu... Déu últimament no va molt fi) jo sóc deumesona i no he tingut cap problema amb els meus pares a l'hora de tindrem. No era una filla desitjada perquè ja m'ho van dir quan vaig ser més grandeta però em van tindre. Llevar la vida a un fetus... el tema és seriós.

Ara bé, de qui és l'elecció de tenir un fill o no. Dels pares, de la mare, del pare o de l'administració? Sincerament jo crec que qui ha de decidir qui ha de tenir el fill és la mare. Per què? Doncs perquè és una decisió molt important i tota una responsabilitat. Qui patirà els efectes de l'embaràs serà la dona: vòmits, marejos, desitjos, mal d'esquena, problemes amb el peu, insomni, dolors musculars, etc. Els homes són una part important en el procés, clar, però mai arribaran a sentir tot això nou mesos seguits.

Per què avortar? Doncs les raons poden immenses: s'és massa jove, no hi han recursos per a mantenir-lo, una violació, malformació del fetus, perill per a la mare... Segur que cada dona que va a la clínica té un motiu diferent però un mateix propòsit, no dur al món un fill no desitjat. La decisió de avortar o no tampoc és fàcil de prendre per a la dona. Moltes d'elles queden afectades per a tota la vida. Tinc amigues que no en volen tindre més fills per aquest motiu, una vegada ho van haver de fer i ara no es senten amb la capacitat de tindre'n un.

No és una decisió fàcil. Després també crec que les lleis actuals no compten amb la dona. Són lleis creades des d'una visió masculina (que no masclista). I per tant, no tenen en compte a les dones, sí clar, és una llei per a dones però no vol dir que compten amb la seva opinió. Montaigne una vegada va dir "Les dones no s'equivoquen quan rebutgen les regles que s'introdueixen al món, sobre tot perquè els homes les han fetes sense elles".

En conclusió, fins que homes i dones no es posen d'acord en aquest tema o fins que només siguen dones les qui redacten i aproven la llei hi haurà problemes amb això. Les dones tenim dret a decidir, com diu el lema "nosaltres parim, nosaltres decidim". Si visiteu la pàgina de Ca la Dona hi ha un recull de textos que parlen sobre el tema. Us recomano que els hi doneu una mirada.

Dones en català

2008-01-23T01:17:00.000-08:00

Fa unes setmanes que em va pel cap fer una entrada parlant sobre alguna cantant en català que mirats el panorama musical actual, n'hi han molt poques. Vull dir, cantants del pal de Feliu Ventura que canten en solitari i tenen gran acceptació per la gent.

De fet, quan vaig començar la llista me'n venien molt poques al cap. Així que vaig obrir un fil (quan participes als fòrums del racó català és com es diu a cada nou tema que proposes per a debatre) per a preguntar als companys a veure si ells en sabien més. La llista és llarga, ara ho podreu veure, però encara em dona la sensació que no hi han grans cantants catalanes joves al panorama musical.

Amb això no vull dir que no m'agrada escoltar música en català, tot el contrari, disfruto i cada dia descobreixo més cançons que m'agraden sense necessitat de que siguen veus femenines. Però pareix que la música sigui un terreny masculí. Pot ser també va en l'estil de música, no sé. Actualement, les cantants si no ensenyen la cuixa o l'escot de la camisa com que no surten per cap lloc.

Bé, aquí us deixo la llista que he tret:

- Mª del Mar Bonet - Marina Rossell - Big Mama
- Guillermina Motta
- La Nina
- Berta
- Macedònia
- Núria Feliu
- Lidia Pujol
- Montserrat Caballé
- Silvia Comes
- Montserrat Comes
- De Calaix
- Victòria dels Angels
- Soul Atac
- Remei Margarit
- Mª del Carme Girau
- Mª Amèlia Pedrerol
- Teresa Rebull
- Laura Casas
- Les Llufes dels Pets
- La Roser
- Meritxell Gener
- Glòria Vallverdú de G-21km
- Montse Llaràs de Bars
- La Núria i la Carol de la Carrau
- Mirnada Gas de Xazzar)
- Roser Badia de Set i mig
- Beth
- Gisela
- Esther Formosa
- Helena Casas
- Laia Vaqué de Glissando
- Georgina Simón de Van de Vinatxo
- Masta Solé de Cesk Freixas amb els Altres Bandais
- Carmen d' Skaparàpid
- Txell Sust.
- Agnès Fuster d'Aquitamxé
- La Mone
- Marta Roure
- Àgata Casas de Dijous Paella o Xerramequ Tiguis Miquis
- La Mireia de Rapsodes

Veureu que hi ha de tot, des de música reivindicativa, com èxits pop, cançó d'autor... Quan tinga més temps en parlaré més sobre les artistes que m'agraden més.

100 anys de Simone

2008-01-09T03:06:00.001-08:00

Avui és el centenari del naixement d'aquesta dona que tant va aportar al moviment feminista i a les reflexions de la dona en vers del món masclista. Vilaweb escriu un artícle molt interessant sobre ella a més d'un especial on altres dones parlen de les idees principals que ens va deixar aquesta dona amagada darrere del filòsof Sarte.

Felicitats Simone ;)

Gràcies En veu baixa per la informació.

El patriarcat

2007-12-11T13:52:00.000-08:00

Últimament m’he estat fent moltes preguntes sobre el patriarcat. Què és el patriarcat? El terme ve del grec de patris que significa pare i de arché, govern. És un terme que ve a dir que els pares són els qui manen per sobre dels fills, les filles i les seves dones. Una vegada una filla deixa de ser fadrina i esdevé la muller d’un altre home aquesta depèn d’ell. Això era històricament clar. Avui en dia em pareix inconcebible, dins la nostra societat, que aquesta norma familiar sigui vigent. O no? Segurament ara sortiria algú i em diria el contrari, que encara hi ha moltes dones que depenen dels seus homes perquè és així com les han criat des de petites.

Creure amb això em resulta difícil pot ser perquè he nascut en una època diferent però pensant-ho bé no fa tant que hem sortit d’eixa situació. Mostra del que dic són les 68 dones assassinades a l’Estat espanyol (malauradament pot ser en seran més quan acabe d’escriure això). Quins són els motius? Si ho analitzem cadascun té el seu, gelosia, egoisme, sexisme, problemes econòmics, problemes laborals… Les excuses: “T’estimo”. Si una persona t’estima de debò no et pega una pallissa i després s’excusa com si no hi hagués passat res.

El dia 25 de novembre és el dia contra la violència masclista, data que recorda que l’any 1960 van ser assassinades tres dones a la República Dominicana per activisme polític. Aquestes dones eren conegudes com “les papallones inoblidables” i es van convertir en un símbol de la violència contra la dona a l’Amèrica Llatina des dels anys 80.

És trist que hi hagi un dia senyalat per a recordar al món els maltractaments que sofrim per només ser dones. Aquesta discriminació no ve de fa uns anys, ve des del principi de les societats. Recordem que ja els grecs ja tenien a les dones ben lligades a casa. Les dones hem de construir un discurs antipatriarcal per a fer front a aquest problema. Si no ens alcem i cridem a una veu el soroll del patriarcat no callarà. Somiem juntes per aconseguir una realitat.

Alcachofa

2007-12-06T12:48:00.000-08:00

M'acabo de trobar per internet una pàgina que m'ha deixat bocabadada. Encara que estiga mitja en construcció és molt interessant.

La pàgina es diu "La Alcachofa" en un primer moment creia que seria alguna pàgina de dones que parlen sobre sexe. Abans d'entrar en aquesta nova web estava mirant la pàgina de Girls Who Like Porno l'apartat d'enllaços on m'ho he trobat.

Girls who like porno és un espai obert on es parla sobre porno (valga la redundància) però sobretot de forma oberta, sense que ningú pensi que les dones aquestes coses no les miren. Bé, doncs sí que ho mirem, i? Aquí podríem entrar en un debat sobre quin tipus de pel·lícules ens agraden o si està bé el gènere "porno femení" però aquest no és el tema del post.

L'Alcachofa és grup d'homes contra el sexisme i el patriarcat! És la primera vegada que ho veig, pot ser perquè també fa poc que estic dins d'aquesta esfera i poc a poc vaig descobrint coses noves. Em pareix una molt bona iniciativa per part d'ells. De moment recomano que llegiu l'apartat "textos propis i d'altres" (bàsicament perquè només tenen creats l'apartat d'enllaços i la d'articles, pareixen una mica despistats :P). Allí hi ha uns quants articles que parlen dels sexisme des d'una visió masclista però compte! Sense connotació pejorativa aquesta vegada.

Una cosa que també m'ha agradat molt és la seva imatge, és una canya!:

Simone de Beauvoir

2007-12-05T13:38:00.000-08:00

Avui, una amiga m'ha passat uns quants enllaços sobre textos feministes i un d'ells era el llibre de "El segon sexe" de Simone de Beauvoir. Ja fa temps vaig sentir anomenar-lo però fins avui no m'havia plantejat llegir-lo. Tinc tantes coses per llegir. He trobat interessant posar al blog una petita biografia d'ella.

Es veu que va ser la dona de Jean Paul Sartre, també filòsof i escriptor i va guanyar algun que altre premi de literatura. Bé, quan acabe de llegir-me el seu llibre ja us explicaré.

Extret de Viquipèdia

Simone de Beauvoir (París, 9 de gener de 1908- 14 d'abril de 1986) novel•lista francesa filòsofa existencialista i feminista.

Va néixer en una família burgesa, sent educada sota una forta moral cristiana, però en la seva joventut va decidir deslligar-se dels seus orígens. Al 1929, després de conèixer a Jean Paul Sartre en la Sorbona, on els dos estudiaven filosofia, es va unir estretament al filòsof i el seu cercle, creant entre ells una relació que els va permetre compatibilitzar la seva llibertat individual amb la seva vida en conjunt. Va ser professora de filosofia fins a 1943 en escoles de diferents llocs de França, com Rouen i Marsella, fins que l'ocupació alemanya de París, a causa de la Segona Guerra Mundial, la va allunyar de l'ensenyament. Durant aquest període va viure en la ciutat presa, formant part del moviment de la Resistència Francesa. En la seva primera novel•la, La convidada (1943), va explorar els dilemes existencialistes de la llibertat, l'acció i la responsabilitat individual, temes que aborda igualment en novel•les posteriors com La sang dels altres (1944) i Els mandarins (1954), novel•la per la qual va rebre el Premi Goncourt; la qual és considerada la més important de totes les seves obres. Les tesis existencialistes, segons les quals cadascun és responsable de si mateix, s'introduïxen també en una sèrie d'obres autobiogràfiques, quatre en total, entre les quals destaquen Memòries d'una jove de bona família (també coneguda com Memòries d'una jove formal) (1958) i Final de comptes (1972). Les seves obres oferixen una visió summament reveladora de la seva vida i el seu temps. Entre els seus assajos escrits cap destacar El segon sexe (1949), una profunda anàlisi sobre el paper de les dones en la societat; La vellesa (1970), sobre el procés d'envelliment on critica apassionadament l'actitud de la societat cap als ancians, i La cerimònia de l'adéu (1981), on evoca la figura del seu company de tants anys, Jean Paul Sartre.

Mamas y Papas

2007-11-28T14:55:00.000-08:00

Què dur que és veure aquest curt. El vaig veure aquest cap de setmana a Castelló a unes jornades que es van fer al Casal Popular (antiga Queca) organitzades per Maulets, Endavant, Dones en lluita i Dones de negre de Castelló.

Les paraules per a descriure-ho són... fortes. Mireu-ho, a mi em van deixar gelada. Com una xiqueta pot jugar a aquestes coses? Tan normal arriba a ser?

"Papas y mamas"

Més endavant afegiré un comentari. Primer vull sentir les vostres opinions, si n'hi han clar.

Imatges...

2007-11-28T13:31:00.000-08:00

Aquest és un recull d'imatges que una amiga meva m'ha passat per internet. Són cartells de les guerres on es cridava a les dones per a lluitar per els seus drets o per a lluitar pel país.

Aquesta és "Rosie the riverter" (Rosita la rematxadora), personalment és una de les que més m'encanten d'imatges perquè d'una manera veus la personificació de la lluita obrera i activa al carrer. També és una imatge molt recurrent i que molts altres col·lectius l'han agafada i li han modificat el "We can do it!" (Podem fer-ho!) per "Fes butifarra a X" crec que era "Espanya"...

La femme qui pleure. Pablo Picasso

Aquesta sense comentaris. Crec que és prou clar.

Per acabar aquesta, en català clar que sí, perquè crec que és una mica el futur d'aquells nens i el nostre passat on es lluitava per sobreviure dins de les dretes i totes les trames polítiques del moment. Ells sense saber-ho van estar dins d'un món que no entenien.

Gràcies Cris.

Quatre línies sobre el moviment

2007-11-27T15:45:00.001-08:00

El feminisme és un moviment social, cultural i polític sorgit al S.XX dins de les societats occidentals el qual critica el conjunt de creences socials i pràctiques polítiques que giren al voltant del patriarcat. Denuncien les desigualtats que hi ha entre homes i dones per raó de sexe o per raons històriques i religioses. Aquest moviment el que vol és justícia i una igualtat real, no imaginària i emmascarada pels homes.

La gent tendeix a creure que la feminista és una persona que odia als homes i no és això. La feminista vol viure amb els seus drets que li han estat privats per raons físiques (les dones són dèbils, són les que pareixen, no tenen tan de rendiment com els homes, etc), per raons històriques (les dones fins fa poc no tenien dret a votar, eren les roïnes perquè van trair a Adam, etc.) o per qualsevol altre tipus de creença patriarcal. La feminista també pot estimar a un home sempre que ell la respecti tal i com és ella, un ésser igual.

Al meu parer, la major barrera que fem front és la de la religió perquè és la que ens ensenya els nostres primers valors socials. Valors com la figura del pater familias o la imatge de Mare de Déu, posant per cas a la religió cristiana, ja ens ensenya quins són els models i estructures que les famílies normals han de tenir. Per aquest motiu, una dona ha de ser submisa, ha de tenir cura del cap de família (l’home), és la responsable de la seva educació (un xiquet mal educat és culpa de la mare per no fer-ho bé), etc.

De totes formes, aquest últim paràgraf és una opinió meva. Amb això només us volia fer una introducció al moviment. Si voleu més informació el Google és una eina prou útil però si us fa mandra `pregunteu-me a mi. Aprendrem junts!

Presentació

2007-11-27T04:40:00.001-08:00

Benvinguts i benvingudes,

Sóc una dona rebel·lada contra el sistema patriarcal vigent. Aquest blog espera ser una eina de difusió com un lloc d'intercanvi d'opinions per a intentar trobar respostes als problemes actuals.

Gràcies per estar aquí.